Ets foc que no s’apaga, vent que no es deixa trencar, has caminat per les ombres i encara saps estimar. Amb cicatrius que brillen com estrelles dins la nit, portes la força als ulls i un cor que mai s’ha rendit. No ets només tendresa: ets tempesta i també pau, dona feta de batalles del meu amor tens la clau
Hi ha una tempesta elèctrica sota la teva calma aparent, una ambició voraç que et fa tremolar i et convida a beure't el món d'un sol glop. Ets un incendi indomable, sense treva i sense permís, i jo només vull ser la llenya que s'ofereix per mantenir viu el teu foc. No busco domesticar la teva fúria, ni protegir-me de la teva llum; deixa que la teva set sigui la meva, que la teva ambició m'atravessi. Prefereixo morir en el teu incendi que sobreviure en la fredor de qualsevol altre refugi.