Veïns. No parla Fa un xiscle metàl·lic. Sentir-lo i sentir un calfred, una guspira que recorre tota la pell. Malestar. No sento pena, perquè el veig fumant pel forat del coll. La seva veïna de porta el vol víctima de l'amiant. Altra addicció. Altra novel·la.
Ja no recordo quan era l’altre. Porto més anys sent jo que aquell. Ell va morir sabent que no hi cabia... Esgarrat vaig néixer jo, estigma i dolor, melangia. Fa temps que tinc més anys que ell.