Barcelona 2048 [Habitació casa barcelona vella paralitica diàleg amb robot IA] Parla la dóna vella -He vist canviar aquesta ciutat, he vist les seves llums i les seves ombres. Barcelona encisadora i cruel. He conegut els seus secrets i ara estan a la teva base de dades Es gira i mira la seva robot Aquesta parla amb veu dolça i diu Així és però...manca encara una cosa, alcaldessa -A què et refereixes...Ah allò L'antiga alcaldessa s'apropa a la finestra i contempla per ultima vegada la ciutat. -Estic llesta La IA emet uns sorolls i els llums s'atenuen. Les persianes s'abaixen. -La contrasenya, Alcaldessa, sisplau La vella deletreja lentament la clau secreta. -Autorització complerta, diu la IA i acte seguit introdueix el verí. En pocs segons la dona feneix. La IA obre els llums i aixeca la finestra. La càmera s'apropa i ens dona una imatge de l'exterior...una paret llisa. Se sent un soroll i apareix una panoràmica de Barcelona. La veu del robot, ara metàl·lic
Poesía y reflexiones para explicar la realidad