Ir al contenido principal

Barcelona 2048

 Barcelona 2048

[Habitació casa barcelona  vella paralitica diàleg amb robot IA]

Parla la dóna vella

-He vist canviar aquesta ciutat, he vist les seves llums i les seves ombres. Barcelona encisadora i cruel.

He conegut els seus secrets i ara estan a la teva base de dades

Es gira i mira la seva robot 

Aquesta parla amb veu dolça i diu

Així és però...manca encara una cosa, alcaldessa 

-A què et refereixes...Ah allò 

L'antiga alcaldessa s'apropa a la finestra i contempla per ultima vegada la ciutat.

-Estic llesta

La IA emet uns sorolls i els llums s'atenuen. Les persianes s'abaixen. 

-La contrasenya, Alcaldessa, sisplau

La vella deletreja lentament la clau secreta.

-Autorització complerta, diu la IA i acte seguit introdueix el verí. En pocs segons la dona feneix.

La IA obre els llums i aixeca la finestra. La càmera s'apropa i ens dona una imatge de l'exterior...una paret llisa. Se sent un soroll i apareix una panoràmica de Barcelona.

La veu del robot, ara metàl·lica constata:

Barcelona llesta per a l'arxiu definitiu













..

Comentarios

Entradas populares de este blog

Parapoema

En el universo paralelo Si de este nuevo universo, espejo del que dejé, la que fui se había ido (solo es sombra en Internet) ¿quién soy ahora de cierto? En el poema ya escrito caí como un nuevo verso no coincido rima y ritmo y raramente me ven, triste alma. El tiempo pasó y mis hijos me han de corresponder y allí donde estuve muerta algo nuevo ha de nacer: La calma.

Superación

De nuevo me siento viva Que ese tonto ya se ha ido Que suena mi corazón  Con un enorme latido Toda mi mente está activa No perderé mi razón 

Tell it

Tell it to stop.   It doesn’t listen...tell it again.   I won’t break my promise.   No.   I don’t want to hear   its frantic cadence,   the useless thump   of something that still believes.   Tell it: she never loved me.   Tell it: it beats in vain.   Tell it to stop.   Stop my heart.   Let silence be my vow.