Si Si dos desconeguts estiguessin vinculats, per l’atzar de les simetries, possiblement mai l’arribarien a saber i res podrien fer per a aprofitar-se o deslliurar-se del lligam. No obstant, nosaltres, som, als ulls del món dos desconeguts, però tenim una complicitat insòlita, farcida per casualitats que comencen en els nostres horòscops, les nostres biografies, les nostres idees i oculta per les nostres pors, les nostres hipocresies i les nostres foteses. El nostre simètric balanceig ni ens lliga ni ens allibera de res. Si t’estimo, i potser és així, no canvia gens la situació, si tu també m’estimessis, tampoc. Tot i alliberar-nos de parelles i fills, tot i superar els entrebancs que l’amor ha d’enfrontar per raons incompreses, cosa en sí mateixa prou difícil, no deixaríem d’estar subjectes al nostre vincle secret, L’amor afecta les formes, dóna força a qui ja la te, decideix quan ja ningú pot imposar-se, però no pot canviar el que és. .