Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de agosto, 2017
UNA BÚSQUEDA SIN TEGUA Un azar atormentado y una búsqueda sin tregua me han transformado en alfil en tu partida concreta. Con mi apoyo diste el mate, para mí es victoria ajena, yo lucho en otro tablero que está esperando una pieza. Allí está el reloj parado, porque han robado la reina, con jugadas ilegales y con trampas manifiestas. La justicia me permite vivir una vida eterna, hasta que encuentre en el mundo la pieza que se asemeja. Ya están todas terminadas, las partidas de la Tierra, en el cómputo global ganan de un punto las negras. Mi partida está impidiendo por su carácter de eterna, que nuestro tiempo se acabe y que otra era aparezca. Pero ya el mundo se agita y las mentes se despiertan, el laberinto del mundo me ha conducido a mi reina. Ahora todos analizan, ahora todos aconsejan. Si los azares del tiempo dejaran franca una puerta, y si fuera tu deseo y no te falta la fuerza, allí te estaré esperando, en la temible contienda.
El món ja no és per a mi, jo vull una altre cosa però abans heu de tornar-me el peatge que em vàreu fer pagar, per no viure la vida com jo no volia pas. La vostra presó ja no em fa nosa, he canviat, i en comptes de torturar-me, m'he alliberat però aquesta circumstància no és el cas. No vull fer retrets ni parlar de neguits, si ara us escric, és per la compensació que m'heu promesa, Per no estendre’m (mai m'he emborratxat amb les paraules) demano, atès el poder infinit que vos teniu: Que tot surti bé.
No tinc la força dels vint però he eixit del laberint tot tremolant. Estant fora veig el món i ja no sé cap a on és endavant. Sento forta la tristor i se m’emporta el temor d’anar badant. No tinc pas por d’arriscar-me però amb temps per adonar-me per davant. Noto que prendré un camí i molts ho faran així al meu voltant.
El beso que me une a ti no es ese que quiero darte sino aquel que no te di.
El món futur. Amb una tecnologia que no entenem restarem per sempre esclaus dels protocols, de les instruccions malament traduïdes, mirarem el televisor buscant missatges de déus d'antuvi, provarem de fer coses noves i seran velles. Incapaços de vèncer la bèstia ens quedarem d'aquesta banda. Reeixiran alguns, però no podrem dir-los "dels nostres". La bèstia tria aquells que podran suportar el futur als altres els puja a dalt com als darrers epígons i els deixa en l'aire, farcits de vent, la mirada enrere, la veu tronant i la incomprensió de l'incomprensible. Els triats ni tan sols se l'esperen, afanyats en sobreviure, afanyats en trobar un racó lliure, lluny de l'estupidesa.
Quan estarà per fi recollida la collita quan el pa al forn quan la carn cuita. Quan als ulls de Déu seré visible quan deixarà de demanar-me l’impossible.

Presente

Mientras estemos contigo no nos faltará un presente, pues nos alivias los males  tan sólo con tu pasar, ya que siempre  pasas, Tiempo apropiado y coherente, cuando te toca pasar.
Tatuaje Felina silueta sello adorno permanente de tu cuello. Es ese "yo" que has sido y el "yo" nuevo, y un aviso: un gato no tiene dueño.