Ir al contenido principal

Vincle




Si 
Si dos desconeguts estiguessin vinculats, per l’atzar de les simetries, possiblement mai l’arribarien a saber i res podrien fer per a aprofitar-se o deslliurar-se del lligam. No obstant, nosaltres, som, als ulls del món dos desconeguts, però tenim una complicitat insòlita, farcida per casualitats que comencen en els nostres horòscops, les nostres biografies, les nostres idees i oculta per les nostres pors, les nostres hipocresies i les nostres foteses.
El nostre simètric balanceig ni ens lliga ni ens allibera de res. Si t’estimo, i potser és així, no canvia gens la situació, si tu també m’estimessis, tampoc. Tot i alliberar-nos de parelles i fills, tot i superar els entrebancs que l’amor ha d’enfrontar per raons incompreses, cosa en sí mateixa prou difícil, no deixaríem d’estar subjectes al nostre vincle secret, L’amor afecta les formes, 
dóna força a qui ja la te, decideix quan ja ningú pot imposar-se, però no pot canviar el que és.


.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Parapoema

En el universo paralelo Si de este nuevo universo, espejo del que dejé, la que fui se había ido (solo es sombra en Internet) ¿quién soy ahora de cierto? En el poema ya escrito caí como un nuevo verso no coincido rima y ritmo y raramente me ven, triste alma. El tiempo pasó y mis hijos me han de corresponder y allí donde estuve muerta algo nuevo ha de nacer: La calma.

Superación

De nuevo me siento viva Que ese tonto ya se ha ido Que suena mi corazón  Con un enorme latido Toda mi mente está activa No perderé mi razón 

Joguines

L' ombra s'amaga entre les ombres. L'ombra que s'amaga és la meva.  I jo, ombra, soc teva, vaig on tu vas, em moc si et mous, enamorada. No som innocents les ombres, esperem, l'escletxa per on arriben els mals.