Gene Notime. Poemas

Foc al cor, les teves mans toquen les meves, uns segons més del necessari. T'ajups per ajudar-me amb la corretja, el gos es testimoni  del frec de dits muts xerraires. L'aire s'escalfa de verd i vermell

Juguen els nens més enllà de la finestra, endins aquest vell es turmenta. Tanco la pantalla, sento el vent i la brisa fresca, un cop de pilota em fa mal i em desperta. Li crido a l'amic "No tanquis més la finestra"

Les ungles negres, polls als cabells, la boca seca, sarna a la pell. Soc fora. Cop d'aire fresc. Hi vaig Soc vent.