Gene Notime. Poemas

No puc sortir. Les cames no responen. M’ofego. Endavant, endarrere. Giro, giro. Un altre cop al mateix lloc.

Més pes, l'esforç té recompensa,  no vinc al gym a gaudir, no, amunt... ara aguanto, aguanto, ag... -Està bé? Està bé? M'aixequen els peus -Quan pes he pujat?

El llapis fuig, s’esmuny sota el moble. M’ajupo, adolorit, el cerco a palpentes. Ah— Oh — Ough — m’ha mossegat.