Endins

Endins del laberint

Malgrat tant de rancor he perdonat
i inesperada ha nascut una altra veu
el temps pesant i llarg sembla ara breu
i aquell vell mort batega revifat.

Endins del laberint m’han estimat
i tendre aquell amor va covar el meu
i per aquell amor s’ha fos la neu
i per aquell amor he retornat.

No s’obre la porta sense amor,
sense perdó la vida no reneix
i quan aquell passat perd la grisor
i a l’erm de la memòria tot floreix
encara cal sortir del vell enyor
i saber que ets un altre i el mateix