Endins

Malgrat tant de rancor, he perdonat,
i inesperada ha nascut una altra veu;
el temps pesant i llarg sembla ara breu
i aquell vell mort batega revifat.

Endins del laberint m’han estimat,
i tendre, aquell amor va covar el meu;
i per aquell amor s'ha fos la neu,
i per aquell amor he retornat.

No s’obre la porta sense amor,
sense perdó la vida no reneix,
i quan aquell passat perd la grisor
i a l’erm de la memòria tot floreix,
encara cal sortir del vell enyor
i saber que ets un altre i el mateix.