Amunt

Damunt de l'estructura

aguaito el món tan bell,
m'encega la ventura
i embogit per l'altura
sóc un rei i un passerell.

A sobre veig que volta

Sobre el meu cap ardent

Un núvol que es revolta

em burxa i no m'escolta
del tot indiferent.

No puc sinó envejar-lo
movent-se al pas del vent.
No podent capturar-lo
no deixo de mirar-lo
com passa lentament

Flotant sobre la terra,

fràgil senyor del cel,
tant l'és si és pau o guerra
el que als homes enterra,

Oh! llunyania cruel.