Ir al contenido principal

Nombres gastats



El canvi ha esdevingut perquè els nombres s'han gastat(com els deus oblidats).
La tasca que els ocupa,
als savis d'avui, no és la tasca adient,
milloren velles fórmules que no varen ser escrites per romandre,
més enllà del seu temps.
La que s'ha d’emprendre, 
i ja és fa tard,
és la tasca immadura d'anar tantejant.
Cada dia que passa sense entendre res,
cada explicació que ja ningú pot comprendre,
cada meravella que ens lliga,
és una flama que s'apaga, una foscor que creix.
Quan els problemes arriben i les vides s'enverinen:
cal anar a lluitar
Els valents tenen la sort,
Els covards llargues les vides,
¿però són aquestes mides
les que cal considerar?



Comentarios

Entradas populares de este blog

Parapoema

En el universo paralelo Si de este nuevo universo, espejo del que dejé, la que fui se había ido (solo es sombra en Internet) ¿quién soy ahora de cierto? En el poema ya escrito caí como un nuevo verso no coincido rima y ritmo y raramente me ven, triste alma. El tiempo pasó y mis hijos me han de corresponder y allí donde estuve muerta algo nuevo ha de nacer: La calma.

Superación

De nuevo me siento viva Que ese tonto ya se ha ido Que suena mi corazón  Con un enorme latido Toda mi mente está activa No perderé mi razón 

Tell it

Tell it to stop.   It doesn’t listen...tell it again.   I won’t break my promise.   No.   I don’t want to hear   its frantic cadence,   the useless thump   of something that still believes.   Tell it: she never loved me.   Tell it: it beats in vain.   Tell it to stop.   Stop my heart.   Let silence be my vow.