Ir al contenido principal

Somnis


Vivim el nostre somni dins del somni dels que somiaren abans.
I dins del nostre hi viu el somni
dels que dormen al voltant.

Somni perdut dins de somnis
ja no és fàcil de trobar.
Qui troba aquell que el pertany  
troba una gota en el mar.

Transformats pel deliri d'un món real i somiat
ens adonem del que som en un despertar amarg.

Si desitjo el que tu em dones és per poder desitjar,
les flames de la mentida són l'aliment del somiar

¿On és la serena terra on se sent sempre plaent
el relat etern i cert del vaig ser, sóc i seré...?


Comentarios

Entradas populares de este blog

Parapoema

En el universo paralelo Si de este nuevo universo, espejo del que dejé, la que fui se había ido (solo es sombra en Internet) ¿quién soy ahora de cierto? En el poema ya escrito caí como un nuevo verso no coincido rima y ritmo y raramente me ven, triste alma. El tiempo pasó y mis hijos me han de corresponder y allí donde estuve muerta algo nuevo ha de nacer: La calma.

Superación

De nuevo me siento viva Que ese tonto ya se ha ido Que suena mi corazón  Con un enorme latido Toda mi mente está activa No perderé mi razón 

Tell it

Tell it to stop.   It doesn’t listen...tell it again.   I won’t break my promise.   No.   I don’t want to hear   its frantic cadence,   the useless thump   of something that still believes.   Tell it: she never loved me.   Tell it: it beats in vain.   Tell it to stop.   Stop my heart.   Let silence be my vow.