Parapoema

A vegades tanco els ulls  

i et veig asseguda aquí, a tocar meu,  

i l’aire, còmplice,  

es fa música que em llisca per la pell  

amb la tendresa d’un vers que encara no goso escriure.

T’enyoro  

com s’enyora l’estiu  

quan l’hivern no vol marxar.  

Com es troba a faltar el foc  

quan només en queda el rastre del fum.

I em quedo aquí,  

esperant-te en silenci,  

amb el cor obert  

com una finestra que no sap tancar-se.