Petita vibració ampliada

Vaig dissoldre’m en el silenci,  

però una claror antiga  

segueix dibuixant el teu contorn  

a les parets del temps.

Camino per senders  

que ningú recorda,  

i tot i així,  

una petita vibració —  

com un secret que no es vol dir —  

sempre em retorna a tu.

Soc el rastre d’un pas

que la sorra no vol retenir,

un buit que respira

entre el batec i la paraula.

​Però de vegades,

quan el dia es doblega,

trobo un pètal de llum

en el plec de les mans

i comprenc que encara habites

la part invisible de tot el que miro.

​No et busco,

però et retrobo

en la pols que balla al sol,

com una cançó sense lletra

que insisteix a ser recordada.