Ir al contenido principal

Sempre dilluns

 

Va trenc d'alba, i el dilluns no era dilluns, sinó que era dimarts.

​—Què signifiquen aquestes frases, Javier?

—Són per a un conte. És un concurs temàtic; aquest mes és obligatori començar amb aquesta frase.

—Ja ho veig. Abans eres més enginyós.

—Abans tu no converties tots els dies en dilluns.

—Abans d'això vivíem algun dissabte —va replicar ella sense mirar-lo.

—Al conte només em demanen un dimarts. No et demano res més.

—Et falta ambició.

—A tu et sobra fredor.

—Quin dia és avui?

—Avui és dilluns 15 d'abril, però demà, si vols, tornarà a ser dilluns.

—No vull. Vull que passin els dies fins al dissabte i quedar-nos-hi a viure.

—No m'ho esperava... i no t'arribo a creure.

—Potser demà...

​Va trenc d'alba, i el dilluns no era dilluns, sinó que era dissabte.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Parapoema

En el universo paralelo Si de este nuevo universo, espejo del que dejé, la que fui se había ido (solo es sombra en Internet) ¿quién soy ahora de cierto? En el poema ya escrito caí como un nuevo verso no coincido rima y ritmo y raramente me ven, triste alma. El tiempo pasó y mis hijos me han de corresponder y allí donde estuve muerta algo nuevo ha de nacer: La calma.

Superación

De nuevo me siento viva Que ese tonto ya se ha ido Que suena mi corazón  Con un enorme latido Toda mi mente está activa No perderé mi razón 

Joguines

L' ombra s'amaga entre les ombres. L'ombra que s'amaga és la meva.  I jo, ombra, soc teva, vaig on tu vas, em moc si et mous, enamorada. No som innocents les ombres, esperem, l'escletxa per on arriben els mals.