Gene Notime. Poemas

Veïns. No parla Fa un xiscle metàl·lic. Sentir-lo i sentir un calfred, una guspira que recorre tota la pell. Malestar. No sento pena, perquè el veig fumant pel forat del coll. La seva veïna de porta el vol víctima de l'amiant. Altra addicció. Altra novel·la. 

 Ja no recordo quan era l’altre. Porto més anys sent jo que aquell. Ell va morir sabent que no hi cabia... Esgarrat vaig néixer jo, estigma i dolor, melangia. Fa temps que tinc més anys que ell.

Ascensor. Veïna. Dia feiner. Teletreball. Perill. Compte! -Què! Ja jubilat, oi? Ehhhhh Ja li vaig dir un cop. I altre cop. Somric. Sí.

Els veïns es reunien pels problemes estructurals de l'edifici. Es van arribar a conèixer molt. Xerren i Xerren  Ara Dels problemes estructurals del país.  S'han constituït  en banda armada.

Un altre dia. Un altre. Qualsevol dia. El teu rastre. El perfum i la pell, la sang. Qualsevol dia, la conseqüència.  La negació i la derrota. I a l'alba Vencedor. 

Rebuig No extrem però s'ha clavat  com la puntilla torera. Escup sang per l'instagram No m'ho esperava pas. Jo no seré,  jo no era... El relat sense vergonya  El relat sense pietat. Escup sang, el cor al nas. Olor de nards i groselles 

Traïdor. L'enemic, sense ànima, lluita pels seus. Tu no. I no és pas culpa teva. Que ni tens memòria ni arrels. Vent i sorra.

Dicen que los padres son los responsables de todos los males, de todos los traumas de sus hijos. Quizá eso es cierto, sí, pero con matices. Dicen que los padres no saben. Dicen que los padres no entienden. Dicen que los padres no valen. Quizá eso es cierto, sí, pero con matices. Dicen que los padres son demasiado estrictos. Dicen que los padres, a veces, son banales. Quizá eso es cierto, sí, pero con matices. ¿Cuáles son esos matices que no defines, los que insinúas, los que repites? Lo que no se habla; lo que se insinúa; lo que se repite. Esos son los matices.

Tarde la noche en envolverme que antes de soñarte he de pensar los límites Así hago siempre antes de cada vida no dejo espacio a lo imposible; pero esta noche será distinta. Esta noche...no hay ningún...

 No.

Viure per oblidar, per ser oblidat. Viure per recuperar de l'infinit oblit el record etern.

Toca una rumba el poeta, solitario. No. Una hormiga  sin rumbo se acompasa a su ritmo. La rumba no tiene rumbo. La hormiga no tiene ritmo.

Sobtadament, les flors no hi tenen els colors que abans tenien. Un blanc gastat, un verd que es difumina. És mort. S'ha anat morint l'amor. L'amor. L'amant destenyia.

Riuen. Tenen Windows 11. Jo no. Murmuren. Jo no. Jo no. Loser

Tensió. Bronca. Jo desconnectat. Vibra el mòbil la butxaca excitant. S'ha d'esperar Reunió

Tu, tu, tu. Carpeta secreta Chat restringit Melodia concreta Un lloc per fugir -Ets real. -Sí.

 S'han apagat les llums del sostre Les pantalles il·luminades podem treballar Merda

Sona el mòbil. Alarma. Què havia de fer? No. S’aixeca Ramírez. Se’n va a prendre un cafè.

Noto el seu cos. cop, dolor, vergonya. El mòbil a la mà, sort. M’insulta... entre cançons.

Un galimaties a l'EXCEL Les converses solapades Bloqueig a l'orella Sona el WhatsApp  Que sigui ella... Que no sigui ella...