Més pes, l'esforç té recompensa, no vinc al gym a gaudir, no, amunt... ara aguanto, aguanto, ag... -Està bé? Està bé? M'aixequen els peus -Quan pes he pujat?
El pare és a terra li poso els braços sota les seves axil·les, no puc aixecar-lo, pesa massa, l’habitació gira sobre l’eix del meu nas corrupte . Caic a terra, sorra groga i pudenta La mare, agitada s’agafa de la ma a la cuidadora Fora, encara se sent la tempesta
Foc al cor, les teves mans toquen les meves, uns segons més del necessari. T'ajups per ajudar-me amb la corretja, el gos es testimoni del frec de dits muts xerraires. L'aire s'escalfa de verd i vermell
Juguen els nens més enllà de la finestra, endins aquest vell es turmenta. Tanco la pantalla, sento el vent i la brisa fresca, un cop de pilota em fa mal i em desperta. Li crido a l'amic "No tanquis més la finestra"
Un nen cau de genolls... quelcom es trenca al formigó No. Soc jo. Amb 60 anys. Amb 40 anys. Amb les mans esteses, brutes de tota la vida. Venedors de vent, sorra als meus ulls, ombres d’ombres, arrels amunt
Digues-li que pari. No m'escoltes… digues-li que pari. No trencaré la meva promesa. No. No vull sentir la seva cadència accelerada. Digues-li que batega inútilment. Digues-li que pari. Digues-li que no va ser prou Digues-li…no res